El JOC dels GRECS

Com es juga?

El joc dels grecs és un joc de rol. Cada grup adquireix les característiques pròpies de la "polis" adjudicada i a cada partida s'ha d'anar perseguint uns objectius a base d'intercanvis i tractes amb les altres poleis. Tota la informació de la polis es va guardant en una llibreta.

Cada polis té uns ítems que varien segons cada partida (perquè s'han anat intercanviant prèviament).

Com eren les ciutats gregues?

La Grècia Antiga no funcionava com a un país unit. Hi havia tot de ciutats independents amb les seves coses i organització social i de fet, l'únic que unificava les diferents ciutats eren dues coses: la llengua i la religió. Compartien una mateixa llengua (amb variants dialectals pròpies de cada territori) i també uns costums i mites (la destrucció de Troia, mites d'herois com Heràcles o Odisseu).

Per tant, en una polis grega la gent estava molt ben organitzada i cadascú tenia una funció específica. A les polis s'hi feien assamblees per tal de prendre decisions i tots els ciutadans lliures podien participar-hi i dir-hi la seva. A les assamblees es decidien temes sobre la pau, la guerra, les aliances, les celebracions...

Algunes ciutats tenien reis (Esparta en tenia dos) i d'altres no (Atenes).

Les persones que vivien a les polis eren:

• Ciutadans lliures
• El poble: artesans, pagesos
• Esclaus
• Estrangers: no podien participar a assamblees però podien tenir els seus negocis.

Cada ciutat era independent de la resta però alhora necessitava les altres ciutats per millorar. D'aquí la necessitat de l'intercanvi (el comerç) i a la llarga, la importància del mar mediterràni com a punt d'unió de moltes de les ciutats i de la creació de colònies.

Evolució de les partides:

Això és el què ha anat passant quan jugàvem al joc dels grecs:

1a partida

Esparta estava molt neguitosa i hi van haver moltes discussions entre les ciutats. Encara ens costava aprendre el ritme del joc. Hi havia 4 poleis i un grup de Perses. Els perses van amenaçar a algunes ciutats petites través de la força i no van aconseguir gaires bons resultats (el seu objectiu era convèncer al màxim de poleis que s’unissin al seu imperi).

2a partida

Cada polis havia d’aconseguir cartes especials segons la seva ciutat. Aquestes cartes proporcionaven millores a la vida a les polis. El temple de Delfos, l’Acròpolis d’Atenes, el Port per Empúries, els Soldats Professionals pels Espartans i els Jocs Olímpics per Olímpia.

3a partida

Al llarg d’aquesta partida es van fer moltes aliances entre les polis. L’objectiu de les ciutats eren diversos: que no ens ataquessin, atacar per aconseguir millores, sobreviure... També es van declarar moltes guerres entre polis o entre aliances de diferents polis.

4a partida

Vam establir que les cartes especials deixarien de ser úniques per cada ciutat i que si hi havia el cas, es podien intercanviar o bé prendre en cas de “conflicte”. Per exemple, l’Acropolis és originàriament d’Atenes però hi ha altres ciutats que també en tenen. Llavors, qualsevol altre polis podria intercanviar la carta o bé declarar la guerra als atenesos i prendre’ls-hi.

Les Polis del nostre joc:

Olímpia - Ολυμπία

Atenes - Αθήνα

Delfos - Δελφοί

Empúries - Ἐμπορεῖον

Esparta - Σπάρτα

Sabem que Empúries no va ser una polis sinó una colònia grega però igualment l'hem inclós dins del joc perquè a Empúries hi ha les restes més ben conservades de l'època dels grecs, al territori català.